Mirallet mirallet

 

 

A la ciutat de Solsona vivia la Laia Majó, una noia de catorze anys. Un bon dia, quan la Laia estava passejant pels carrers del seu poble, es va topar amb una botiga de relíquies antigues. Com que no tenia res a fer i mai s'havia adonat de l'existència de la botiga, va decidir entrar-hi i tafanejar els productes que estaven en venda. Caminant per la botiga va arribar fins a un passadís poc il·luminat i amb un aspecte misteriós. Com que la Laia era una noia valenta, va decidir creuar el passadís fins al final. De sobte va ensopegar amb un objecte que estava a terra: era un mirall, un mirall amb marc de fusta desgastada, adornat amb patrons geomètrics i un vidre envellit i lleugerament distorsionat. La noia el va agafar amb les dues mans i no podia creure el que veia reflectit. A primera vista semblava que era el seu propi reflex, però no, era el seu doble, una persona exactament igual que la Laia. No es podia creure l'artefacte que tenia a les seves mans, per tant, va decidir comprar-lo. 

Després, va conversar amb la noia del mirall, la qual afirmava que es deia Eulàlia Major. Al principi, semblava un somni fet realitat, però la Laia aviat es va adonar que l'Eulàlia encarnava els aspectes més foscos de la seva personalitat: l'egoisme i la manipulació.

A partir d'aquell dia, la Laia va continuar sent una bona noia a Solsona. Ella personalment, va aprendre una lliçó valuosa sobre la manera de ser de cada persona, i entenent que reconèixer els mateixos defectes no era un signe de debilitat sinó un pas poderós cap al creixement personal.

Clàudia Delgado.