El buit

 Fa temps que ho penso; els dies passen, les setmanes també i fins i tot els mesos i anys, però em sento igual cada dia. Tinc la sensació que moro en vida, que em falta alguna cosa i se'm repeteix constantment fins al punt que no sé si estic completament viu o mort en vida. He parlat amb experts i em diuen que trobi alguna cosa que ompli el buit. "Però, no he trobat res ..." els  dic.  "Segurament hi ha alguna cosa que t'ompli, no deixis de buscar-ho", em responen.

Espero trobar aquella cosa, com més aviat millor. No és un esport perquè encara que m'agrada, no sento que m'ompli el buit. He provat amb els diferents arts i no he trobat res. Vaig pensar que potser era estar amb alguna persona, però si és això,  encara no sé qui és o per què m'hauria d’omplir el buit.

Després d'estar un parell de dies pensant-ho vaig parlar amb la persona més important en la meva vida, la meva mare, que em va dir que tots tenim un buit de vegades i que el meu desapareixeria d'aquí a poc automàticament. Però el cert és que segueix allà dins i al final m'he acostumat a ell.  Cada vegada m'afecta menys en la vida i crec que això era el que em volia dir la meva mare, que em desapareixeria, però la veritat, és que t'oblides del buit.

Joan Caro.