La nostra diada de Sant Jordi (interludi)
Després de la primera franja de la Diada, tot l'alumnat i personal de l'institut estava convocat de 12.30 a 13.00 del migdia al pati de les pistes de voleibol per tal de presenciar i/o participar en dos actes col·lectius: la història de Santa Jordina i la ballada de sardanes.
El primer dels actes, una mena de llegenda alternativa al Sant Jordi clàssic i respectuosa amb la diversitat, està ideat i musicat per professors del centre amb la col·laboració de l'alumnat. Alguns alumnes de 4t d'ESO de l'optativa de cultura popular es van repartir els papers principals i secundaris i hi van participar activament.
El segon dels actes, organitzat com cada any des del Departament d'Educació Física, va implicar de manera activa a tothom amb la intenció d'agermanar la comunitat del Severo per mitjà del caràcter simbòlic de la sardana, amb les mans agafades en un projecte comú.
La història de la Santa Jordina
La història tracta sobre un drac que era molt estimat per la gent, però ell no s'estimava a ell mateix. Volia ser una dragona i va començar el procés, la gent del poble, en saber-ho, el van rebutjar i el van fer fora del poble.
La Cavallera Jordina va aparèixer al castell perquè el rei li donés permís per matar al drac transsexual. El rei l'hi va concedir, però la princesa no estava d'acord, creia que la Jordina era LGTB-fòbica i tot el poble també.
Jordina va emprendre el viatge cap a les muntanyes i la princesa no es va quedar amb els braços plegats, la va seguir per intentar salvar al drac.
En arribar a les muntanyes, Camèlia, la princesa, va plantar cara a Jordina per intentar convèncer-la que no fes mal a la dragona. En veure que Jordina era tancada de ment li va llegir un llibre perquè entres en raó a propòsit de LGTB.
En llegir el llibre, Jordina va entrar en raó i li va regalar una rosa com a mostra de pau al drac, començant així la tradició del llibre i la rosa de la Santa Jordina.
SARDANA
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.
En l'institut Severo Ochoa fem un taller de Sardana perquè totes les persones de tots els cursos, a més a més amb els professors, puguin gaudir d'aquesta tradició catalana i passar una bona estona.
TUTORIAL: La sardana s'estructura en diverses parts, anomenades tirades, de les quals n'hi ha de dos tipus, curts i llargs. Els balladors han de comptar, si no els coneixen abans, el nombre de compassos de cada tirada (el tiratge) per tal de saber quan i com s'acaba de ballar. A més, han d'identificar els canvis de ritme, de volum sonor i d'altres motius musicals per a interpretar-la correctament: l'aire, el salt petit, el salt fort, etc.
La sardana tal com es coneix actualment data de mitjan segle XIX, però des de quan es balla sardana a l'institut? Això és un misteri...
Per. Justin Beltre, Isabela Herasme i Jennyfer Murillo