🎨 La meva experiència amb el dibuix ✨
El dibuix no només es basa a fer traços, sinó que també és una manera poderosa d’expressar els teus sentiments i explotar la teva creativitat.
En aquest article us explicaré la meva experiència dibuixant i totes les coses que he estat experimentant des que vaig començar. Anem al gra!
Per què vaig començar a dibuixar?
Sincerament, ni jo mateixa sé explicar-ho del tot, però el que sà que sé és que, des de ben petita, el dibuix per a mi ha estat com una escapada de la realitat, una manera de distreure’m de tots els pensaments que tenia en aquella època. Em semblava magnÃfic que, amb un simple full, pogués fer meravelles i convertir en realitat tot el que pensava.
Quan vaig començar a dibuixar?
Vaig començar a dibuixar des de ben petita. Ja solia dibuixar al parvulari, però vaig agafar més consciència d’ell quan vaig entrar a primà ria. Solia dibuixar molt a les classes i encara més al pati, ja que no em relacionava gaire amb ningú i aprofitava l’oportunitat per millorar. M'encantava anar al meu raconet, obrir la llibreta, agafar un llapis i començar a crear nous personatges i paisatges que semblaven tenir vida pròpia. A més de dibuixar, també em creava històries en el meu cap. M’encantava donar-los una història als meus personatges. Dibuixava i dibuixava fins que el timbre em feia sortir dels meus pensaments, cosa que indicava que havia de tornar a classe, i ho detestava.
Volia que ja fos l’hora per anar-me'n a casa, dinar i començar a dibuixar de nou, copiant-me de llibres o de dibuixos d’internet. M'apassionava molt poder fer "realitat" tot el que pensava en aquell paper, i encara més pintar aquells personatges amb colors i aconseguir nou material de dibuix. Els meus pares em compraven molt de material perquè sabien quant m'encantava, i a mi m’encantava que em regalessin nou material de dibuix. Quasi tothom em deia que els agradava com dibuixava, i això em motivava més.
Durant els anys de primà ria, les meves úniques amigues eren les llibretes on dibuixava i els llapis. Passava classes i patis dibuixant, fins que va arribar el confinament. A mi aquell perÃode em va encantar, ja que aixà no havia de parlar amb les persones i a més tenia un munt de temps lliure per dibuixar. Em passava els dies dibuixant, pintant, jugant i escoltant música.
També va ser en aquell perÃode quan vaig provar per primera vegada el dibuix digital amb una tauleta grà fica que em van comprar pel meu aniversari. Això em va il·lusionar moltÃssim, ja que tenia un altre món per descobrir, i realment em va encantar. Vaig veure moltÃssims tutorials, provant noves aplicacions, etcètera. La meva quarantena va passar aixÃ, dibuixant i escoltant música sense parar. Amb aquestes dues activitats escapava de tots els problemes, eren com els meus millors amics.
Vaig seguir dibuixant després del confinament ?
Després de la quarantena o més ben dit quan vaig entrar a l'ESO, vaig continuar millorant el meu dibuix, tractant de trobar el meu veritable estil. En aquell temps, dibuixar ja no era només un passatemps, sinó també una manera d'expressar tots els meus sentiments: gargots que expressaven rà bia, fúria, dibuixos de la meva persona on canviava les parts que a mi no m’agradaven, conegut també com el "vent art" que en anglès és un art on les persones es desfoguen de tots els seus sentiments i pensaments aclaparadors. Aquest art m’encantava per evitar causar-me dany a mi mateixa. I mesura que els anys de l’ESO passaven, vaig agafar més afecte al dibuix.
L'any passat em van regalar un iPad, i vaig saltar d'alegria en tenir-la. Vaig començar a dibuixar en digital una altra vegada, però ara només em faltava adaptar-m’hi de nou, perquè ja tenia experiència anterior i afortunadament no vaig trigar gaire a adaptar-me. Em vaig passar l’estiu dibuixant en digital; m’encantava el tacte de l’Apple Pencil, m’encantava tot, i vaig seguir aixà fins ara...
La meva actualitat amb el dibuix:
Ara mateix dibuixo majorità riament en tradicional perquè és el que més tinc a l’abast, però també continuo dibuixant en digital. Realment no puc evitar dibuixar a classe quan tinc un llapis i un full al davant, m’encanta dibuixar.
El dibuix actualment per a mi no només és un hobby (passatemps), sinó que també és una forma d'expressar tots els meus sentiments, pensaments, emocions i escapar de la realitat per uns moments. Ell i la música són els meus amics de confort.
Però encara que m'encanta el dibuix, no em dedicaré exclusivament a ell, ja que també tinc altres passions que m'agradaria perseguir i a més és difÃcil viure de l’art, s’ha de destacar molt.
I per finalitzar, aquà us mostro alguns dels meus millors dibuixos en digital:
.png)
